dimarts, 5 de maig del 2015

Treball cooperatiu de la Cèl·lula a 1r d'ESO amb els Chromebooks

Els alumnes de 1r d'ESO ja porten uns quants mesos utilitzant els chromebooks a l'aula. Aquí us deixem una mostra del treball cooperatiu sobre la cèl·lula animal i vegetal fet a la classe de Ciències Naturals.




Des d'aquí donem les gràcies als actors i actrius que han protagonitzat aquest vídeo.


dijous, 23 d’abril del 2015

Sant Jordi a Secundària

Com sabeu, a l'escola, cada any, com a molts indrets de Catalunya, celebrem els Jocs Florals, un certamen literari que ens ajuda a descobrir petits grans talents. Hi participen tots els alumnes, però, com en tot concurs, no pot guanyar tothom. El jurat sempre voldria premiar més treballs. Tenim un bon nombre de talents per donar a conèixer!

Us presentem qui han estat els vencedors d'aquest any. Des d'aquí els felicitem a tots quatre! I també a la resta de participants! No deixeu d'escriure!

Enhorabona al guanyador del premi de 1r Cicle d'ESO, Biel Folch; enhorabona al  Marc Velasco, premi del 2n Cicle d'ESO;  enhorabona, també, a la Idoia Soto, flor del 1r Cicle d'ESO i a l'Adrià Machín, Flor del 2n cicle d'ESO. Ben aviat publicarem les vostres obres al blog Immaculada Escriu.




I encara més premis! Hem aprofitat l'ocasió per lliurar dos premis més. El primer, a l'Aina Serra, de 4t d'ESO,que -llegiu-ho bé- ha quedat classificada entre els VUIT PRIMERS ALUMNES DE CATALUNYA  al concurs de traducció per estudiants de Secundària d'Alemany al català. Van participar-hi 408 alumnes! Moltes felicitats pels resultats obtinguts, Aina!

I el premi a l'alumne més ben classificat de l'escola a les proves Cangur de Matemàtiques, Haowen Chen, també de 4t d'ESO.



I per acabar, voldríem oferir-vos les paraules de la nostra convidada a presentar els Jocs Florals, avui. És ex-alumna de l'escola. Actualment està estudiant a la universitat. Durant la seva estada a l'escola va guanyar els Jocs Florals en diverses ocasions  perquè ja de ben petita va descobrir que li agradava molt llegir i escriure. És la Paula Vilaur. Des d'aquí volem agrair la seva col·laboració avui i el missatge que ha adreçat als estudiants de Secundària, encomanant el seu entusiasme per les lletres. 


Bona tarda a tots i a totes i feliç dia de Sant Jordi!

Primer de tot he d’aclarir-vos una cosa, i és que no m’agradaria que entenguéssiu el que us diré com una manera de convèncer-vos de res o com diríeu alguns de vosaltres “de menjar-vos el tarro”. Això no és cap classe teòrica, de fet, avui és un dia festiu, en el què en comptes de queixar-nos i remugar hauríem de celebrar, celebrar que podem participar de la cultura, de la màgia, de les roses i dels llibres. Així doncs, fem un pacte: Jo us prometo que no m’allargaré i que tot el que diré està pensat amb moltes ganes, perquè estic al lloc on vaig passar els primers tretze anys de la meva educació i per a mi és especial reviure-ho. I vosaltres intenteu no pensar: Què pesada! des del minut u.

Si he dit que seré sincera, he de fer notar que el que m’agradaria més és que cadascú de vosaltres pensés una mica en relació al que em disposo a explicar, que tot i que no és ben bé un conte o un poema, no deixa de ser una mena d’història. Una història que inclou la literatura especialment, i que de fet, penso que ens inclou a tots, a tots aquells als què ens agrada descobrir, imaginar, estimar, i pensar en mons possibles, diferents dels que ja coneixem.

Comencem:
Per desgràcia, no ho recordo bé, però això que fan les mares tan bé, que és parlar de nosaltres, els fills, la meva també ho fa (i molt!), i m’explica sovint que quan era molt petita, tan petita que no sabia escriure autònomament, vaig començar a copiar els contes clàssics que hi havia a casa. La caputxeta, els tres porquets,  en Patufet,... Sí, em limitava a copiar-los, tant els dibuixos com el text.
Més endavant, quan ja havia fet els 8 anys, vaig decidir que jo també podia inventar-me històries, sense copiar-les: jo també tenia coses a explicar. I escrivia un diari, que, tot i que us pugui semblar una bajanada, és una manera molt vàlida de fer literatura. I sí, ara m’ho llegeixo i dic: Ostres! Això pensava? Això feia? I sembla que parli d’algú altre quan realment era jo, la Paula, qui ho havia escrit.

Així, vaig endinsar-me en el món de les lletres, que per a mi era un refugi. Us ho heu d’imaginar com una cova, una cova on ningú podia entrar si jo no donava permís. I tenir un espai propi, en què només nosaltres sabem què passa i per què, és la canya. La canya perquè és allò que tots tenim, que no costa diners, i que no ens poden prendre ni robar, ni ens podem oblidar al metro, com un paraigua. I així va ser com vaig inventar-me personatges: nens, adults, vells, solters, amants, casats, divorciats, alcohòlics, viatgers, rodamóns,... I possibles històries: un abandonament, una festa d’aniversari, una aventura futura, un dinar familiar,... Qualsevol escenari que jo vogués imaginar era possible. És a dir, què més donava si el gos de la meva història sabia parlar? O què el nen protagonista del meu relat pogués travessar parets? Era possible. I tant que ho era. Per a mi i per tothom que ho llegís. Perquè era un món que jo havia creat.

I amb això és amb el què m’agradaria més que us quedéssiu: amb l'oportunitat que tenim cadascun de nosaltres d’imaginar, d’abandonar la realitat que ja coneixem i que molts cops pensem: Quin pal!, per viure en d’altres, o inclús per trobar solucions als problemes que sí que existeixen en el nostre dia a dia, o potser per complicar-los. Qui sap. El què vulguem!

Per tant, avui penso que aquells que penseu que escriure és perdre el temps o que llegir és summament avorrit hauríeu d’aturar-vos un moment i preguntar-vos si ho penseu realment. Perquè llegir i escriure no deixen de ser oportunitats de jugar, de viatjar amb gent que no coneixem, que potser inclús pertany al futur, o que va viure fa 150 anys. I de viure experiències que potser mai podríem viure si no fos per una novel·la, o de descriure emocions que no sabríem expressar. Imagineu-vos, especialment els nois, que porteu a dalt de Collserola a la noia de la classe que més us agrada i enganxeu una posta de sol d’aquelles que després de fer-vos un selfie penjaríeu a l’Instagram i rebríeu centenars de “M’agrada”, i no se us acut res a dir, però sentiu que necessiteu dir alguna cosa i deixeu anar un “Eh...sí, és maco, eh?” i la noia que més us agrada al món pensa: “Què? No se t’ha acudit res millor?”. I realment potser no volíeu dir-ho així, simplement no heu trobat les paraules per transmetre el que sentiu en veure-la, en estar allà. Però i si us dic que un poema sap explicar-ho, el que sentiu en aquell moment concret? No us sembla genial que algú altre ja hagi sentit o pensat allò que vosaltres no podeu pronunciar però que penseu: Bingo! És això el què pensava! Doncs repeteixo: La literatura ho fa possible.

Abans d’acabar i que se m’oblidi, us he de confessar una cosa: Fa uns anys l’angelet Cupido va llençar-me una fletxa i pam! Va clavar-me-la ben endins. I sí, vaig enamorar-me i estic enamorada profundament. De qui? De les lletres. I m’emociono cada vegada que penso que algú que va néixer abans de Crist (Quasi costa de pensar, oi?) Quant deu fer? 2500 anys? Uf...I jo només en tinc 19! Doncs que algú que va viure llavors fos capaç de sentir i escriure sensacions que jo, segles després, puc sentir exactament de la mateixa manera. I això passa, us prometo que passa. I no sé si us sembla mentida, o si a molts de vosaltres us passarà com a mi, que us enamorareu de la literatura: dels contes, de la poesia....i mai més podreu deixar d’estimar. Estimar un bon llibre, que us farà creure que viviu una vida nova.

I ara, que suposo que molts estareu pensant: Que calli! Us animo a tenir ganes d’aprendre i de no matar mai la curiositat. La curiositat és la millor companya de viatge. No l’abandoneu perquè a mi és la què em diu cada dia: Ei Paula, i tant! I tant que no és un pal! I tant que paguen la pena, la vida i l’esforç!

Feliç Sant Jordi, molta curiositat i encara moltes més gràcies per haver complert amb el nostre pacte!"
                          
                                                                                   Paula Vilaur, 23 d'abril de 2015




divendres, 27 de març del 2015

Jornades esportives a 1r d'ESO

Un any més els alumnes de 1r d'ESO participen a les jornades esportives organitzades conjuntament amb diversos centres d'educació especial sota el lema: una escola per a tots. Al llarg del matí faran relleus, curses i tot de proves amb esperit cooperatiu. Una manera de viure l'esport com a lleure que ens permet passar-ho bé tots junts i descobrir la riquesa de la diversitat. Aquesta activitat té continuïtat gràcies a la iniciativa de tots els professors d'educació física que l'organitzen, any rere any, amb molta il·lusió. Ja en porten 18! Les de Primària s'han ajornat per la pluja: 1r les farà el dimarts 21 d'abril i 5è el dilluns 20. Endavant amb l'esport per a tots!

La jornada ha acabat amb un emotiu minut de silenci com a mostra de condol i suport a les víctimes de l'accident aeri del passat dimarts #4u9525






Teatre en alemany a 2n d'ESO i visita a la Biblioteca El Clot

Els alumnes de 2n d'ESO que fan alemany com a matèria optativa aquest matí han fet un taller de teatre en alemany a càrrec d'un professor del Goethe Institut de Barcelona. A la tarda tots els alumnes de 2n han anat a visitar la Biblioteca El Clot-Josep Benet, inaugurada el novembre del 2013 al nou edifici de Disseny Hub Barcelona. Un bon recurs ben a prop de l'escola. www.bcn.cat/bibelclot









Exporecerca jove: sortida dels alumnes de 3r d'ESO

El 26 de març els nois i noies de 3r d'ESO han anat a l'Exporecerca Jove, una mostra de treballs de recerca jove, fets per joves d'entre 12 i 18 anys, organitzada per l'Associació Magma magmarecerca.org , de la qual som socis com a escola. Una bona manera d'agafar idees per al projecte de recerca que faran a 4t d'ESO.



Viatge a Cantàbria



Aquí teniu un resum del viatge de final de curs, tan esperat pels nostres alumnes de 4t d'ESO.

DIA 1
Els alumnes de 4t D'ESO avui han iniciat el viatge de final de curs a Cantàbria. Acaben d'arribar a destí: Hinojedo. Mireu quina bona cara fan tot just baixant de l'autocar.



DIA 2

Els nois i noies de 4t d'ESO han fet els 12 km de descens pel riu Deva amb èxit! Han canviat les canoes pel rafting perquè així ho aconsellaven els experts, a causa de la pluja. Amb equipament de neoprè, un bon somriure i ganes d'aventura han superat l'activitat amb bona nota! Endavant i a continuar el viatge! Propera activitat: las Cuevas del Soplao.




DIA 3

Diuen que sembla la Sibèria però en realitat és Fuente Dé, als Picos de Europa. Malgrat el fred, s'ho estan passant d'allò més bé els nois i noies de 4t D'ESO.


DIA 4
Continua l'aventura a Cantàbria. Avui al matí han estat al Parque de la Naturaleza de Cabárceno, on malgrat la pluja han vist animals de tots tipus. Us deixem l'enllaç de la visita virtual del parc:
Aquesta tarda han visitat la Nueocueva d'Altamira, una reproducció fidel de l'original que els ha permès endinsar-se en la prehistòria.la tarda.http://museodealtamira.mcu.es/



DIA 5

El camí de tornada fa hores que dura. Hores d'autocar que aprofiten per descansar, estar amb els amics, mirar fotos, escoltar música..., i recordar la pila d'anècdotes i bons records que comporta aquest viatge. Només queda l'últim objectiu: Barcelona! 
Les imatges són d'ahir a la nit i de la parada a Logronyo. Propera parada per dinar: Saragossa.  Ànims que ja queda menys trajecte!



dijous, 26 de febrer del 2015

III Concurs Artístic de Santa Joaquima

Ja en són tres les edicions d’aquest concurs artístic amb el que volem valorar les habilitats i destreses en el dibuix i el treball manual, i sobretot la creativitat, dels alumnes de l’escola. La temàtica d’enguany  és “Bestiari Il·lustrat”. Els animals han exercit una gran atracció en la vida de les persones. En la nit dels temps, els éssers humans primitius ja els pintaven a les coves i es disfressaven d’animal en les seves danses rituals. Encara avui perduren les festes populars en què apareixen àguiles, mules i dracs en danses i correfocs. I és que ja des de molt antic, els animals han servit per representar les virtuts i els defectes dels humans.

Els treballs que els alumnes han fet són escultures que mostren bèsties fantàstiques i d’altres que mostren virtuts, defectes o habilitats pròpies dels humans. Totes elles molt creatives i ben treballades plàsticament.
Les imatges següents mostren els treballs seleccionats a les categories de Cicle Superior i ESO.



Per a l’acte de lliurament premis, l’exalumne i dissenyadora Sheila Vallespin ens ha explicat la seva experiència en el món de la creativitat més enllà de l’escola. Concretament, ens ha explicat com és el procés de disseny d'un producte, com ara una disfressa, des de la seva experiència:

Professionalment parlant, un disseny passa per un procés molt llarg fins que no el veiem pel carrer o per la televisió.  No només existeix el disseny de moda, també hi ha el disseny gràfic, un dissenyador gràfic és el que es dedica a crear anuncis de televisió i revistes, aquelles webs que visiteu, les caràtules de les pelis que teniu a casa o els pòsters de basquet que t'han us agraden... i moltes coses més; també existeix el disseny d'interiors, és a dir, la gent que es dedica aquesta branca del disseny és la que, per exemple, distribueix les taules i els mobles d'un restaurant, o cases en general o "chiquiparks" pels més petits, des del color de les parets fins l'últim detall, a això es dediquen els dissenyadors d'interiors.
Tots els llocs on aneu, la roba que porteu o la portada del llibre que llegiu a Català, està dissenyada per algú i tot ha passat per un súperprocés fins que no arriba a les vostres mans. El procés pel qual passa una peça de roba és bastant extens, però us mostro una imatge perquè ho entengueu millor i a més donaré exemples per traslladar-ho al vostre camp, que és el que coneixeu, les classes, treballs, exàmens... ho compararem com si fos un treball de classe.
1. El primer pas és tenir una idea i plasmar-la en el paper, és a dir, fer el dibuix. Per tant, si ho transportem a la vostra àrea, seria tenir la idea del treball, de què aniria o sobre què faríeu el treball.
Si us i fixeu, la primera imatge és un dibuix d'una disfressa. Això seria el primer pas, el dibuix o disseny de la disfressa.
Molts dissenyadors abans de tenir una idea o començar a dissenyar, fan una mena de treball de recerca per agafar inspiració o perquè vol, per exemple, com en aquest cas,  un disseny existent com és una disfressa d'un heroi de còmic.
2. Un cop el dissenyador ha realitzat el seu esbós o dibuix o disseny, aquest haurà de passar per un grup de persones que decidiran si és viable o no, és a dir, si més tard el disseny que passarà a roba es podrà cosir o si un cop cosit caurà o no caurà o si no és possible cosir una màniga determinada amb un cos determinat... En el vostre cas seria el professor que us aconsella si està bé la idea del treball o no.
Si la junta decideix que el disseny presentat no és viable, haurà de tornar a les mans del dissenyador, el qual haurà de fer els canvis convenients perquè el disseny passi l'avaluació de la junta, per tant, tornaríem a la primera fase. És com si el professor us digués que el vostre tema no és vàlid per fer un treball i haureu de modificar el tema base o tenir noves idees.
3. Un cop la ajunta dóna el vist-i-plau, el que es fa és passar el disseny a mans dels patronistes. Si féssiu un treball en equip, el que diem com a patronistes serien els que s'encarreguessin de la introducció del treball, sense patronistes no tindríem peces de roba, són molt importants dins el procés perquè ells són els que s'encarreguen de transforma el que és la idea, és a dir, el disseny (dibuix) amb peces de paper. Abans de passar a tela els patronistes fan totes les peces que componen un disseny a paper, en aquesta part del procés s'utilitza el dibuix tècnic i les matemàtiques, així que no digueu mai que les mates no serveixen per a res!
Si us hi fixeu de nou en la imatge, a la segona hi veiem unes formes rectangulars i molt rares. Bé, la imatge de dalt seria el patró d'una samarreta i el de a baix una faldilla, evidentment hi ha patrons més complicats, però per fer la disfressa del disseny aquets són els patrons que utilitzaríem.
4. Un cop tenim les peces a paper, el procés arriba a dos subsectors que són les marcadores i les talladores:
 - Les marcadores s'encarreguen d’agafar les peces de paper (patrons) i calcar-les a les teles o robes.
 -Les talladores s'encarreguen d’agafar aquestes teles amb les peces marcades i les retallen.
Podríem dir que aquest sectors serien els companys que es parteixen les parts del treball.
5. I per últim, tenim les confeccionistes que són les que s'encarreguen  d’agafar aquestes peces de tela tallades i les cusen per ajuntar-les i que surti el disseny final. En el vostre cas, aquest sector seríeu tots, tots els que forméssiu el grup, un dia quedaríeu per ajuntar totes i cada unes de les parts: la introducció, la explicació i la conclusió del treball.
Si us fixeu, l'última imatge del paper s'assembla molt a la primera amb la diferència que la primera és una dibuix, el disseny, i la última és una foto d'aquest disseny que ja ha passat tot el procés i finalment hem aconseguit la disfressa, el treball final.
Tot aquest recorregut és el procés pel qual passa qualsevol peça de roba, tota la roba que porteu. Espero que us hagi semblat interessant l'explicació o petita classe del procés d'un disseny.
Desitjo que el dia que hagueu de triar què estudiar en un futur, tingueu present el disseny, la creativitat, la imaginació i l'art, que en definitiva és la raó per la qual estem aquí avui: gràcies a l'art.



Els guanyadors del III Concurs Artístic santa Joaquima són els següents:


CATEGORIA E (5è C.S.): Marc Vilanova

CATEGORIA F (6è C.S.): Aina Dalmases

CATEGORIA G (1r i 2n d’ESO): Mireia Falcón

CATEGORIA H (3r i 4t d’ESO): Míriam Largo