Sant Jordi 2024

El passat dimarts 23 d'abril va ser una de les festes més estimades pels catalans: Sant Jordi. Fa anys que no queia en dia laboral, així que aquest any estàvem molt contents, perquè tota l'ESO, excepte els de 4t que estaven d'intercanvi, vam poder anar a la Rambla i a passeig de Gràcia a veure els llocs dels llibres. Aquest va ser el pla del matí, tots els alumnes de l'ESO visitant els llocs. Realment és una activitat que tant als professors com als alumnes ens agrada molt.

A la tarda vam celebrar els xxix Jocs Florals de l'escola. Com és tradició des de fa un parell d'anys, els encarregats de portar la cerimònia van ser tres alumnes voluntaris de 4t d'ESO. Aquest any el Gerard, el Martí i la Júlia van ser els nostres presentadors. Vam començar entregant els premis dels Jocs Florals, a continuació van entregar els premis del concurs artístic, la temàtica del qual girava al voltant de la seva interpretació dels jocs florals. Per últim, van donar els premis de la fotografia matemàtica. Si en voleu veure qui van ser els guanyadors, podeu visitar la publicació d'Instagram que es va fer d'aquests finalistes, fent clic aquí.

Per  finalitzar la jornada, vam fent un bingo literari entre tots els assistents. Hi va haver un guanyador de cada curs que els hi vam obsequiar amb un regal molt dolç.

A continuació us posem unes quantes fotos de la cerimònia amb alguns dels guanyadors dels premis de les diferents categories (Jocs Florals, concurs artístic, fotografia matemàtica i bingo literari)

Visitem l'exposició de la IA al CCCB

 

Exposició

IA: Intel·ligència artificial

 

Amb els alumnes de 1r d'ESO hem anat a veure l'exposició sobre la Intel.ligència Artificial al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

Ha estat una experiència interessant, i com que l'exposició era molt extensa, hem fet un recorregut en que les educadores han seleccionat diferents obres, per tal de que ens adonéssim de que el desenvolupament de la IA ha estat influenciat per molts factors diferents: tant pel que fa a aspectes antropològics de civilitzacions antigues com per l’impuls de l’ésser humà cap a l’experimentació científica.

També hem pogut analitzar com la IA ens envolta modelant les nostres vides en l’espai públic i privat, a través dels mitjans de comunicació i els productes que comprem. 

 Algunes de les instal·lacions artístiques interactives, obres de referència fetes amb IA,   ens han permés explorar la relació entre la intel·ligència artificial i la creativitat humana de forma entenedora i poder veure com s'ha desenvolupat fins ara. 

Ens hem aturat en diverses peces:

Future  you (Universal Everything, 2019)a través de la qual, t'enfrontes a un reflex únic del teu jo potencial, sintètic. Començant com una forma primitiva, la màquina aprèn dels teus moviments per a adaptar-se i desenvolupar-se, suggerint una versió àgil i superior de tu. Aquesta obra evoluciona creant una nova resposta visual per a cada visitant.

 

Després ens hem aturat a Synthetizing Obama

(Univesrity of Washigton 2017), en que es combina l’aprenentatge profund amb la síntesi d’imatges per tal de crear una sincronització exacta dels llavis. Es va entrenar una xarxa neuronal amb seqüències de vídeo de l’ex president dels EUA per aprendre els canvis que feia la seva boca mentre parlava. Es pot ajustar així el moviment dels llavis d’Obama a l’audio d’antigues gravacions o fins i tot un imitador, per a crear un vídeo convincent en què fa un discurs. Aquest ús de la IA és l'hipertrucatge o Deep FAKE: 

L'obra de l'artista activista Joy Buolamwini Gender Shades denuncia de quina manera la IA pot perpetuar els prejudicis. Ens hem pogut adonar que segons qui programi els bancs de dades que utilitza la IA  pot perpetuar el biaix racial, de gènere i color de pell. L'artista va descobrir que els principals programes de detecció facial només la reconeixien si es posava una màscara blanca neutra.

En l'àmbit "Màquines que pensen" hem pogut fer un tastet  l'evolució de la intel·ligència artificial, des dels primers exemples de la voluntat humana de recrear en màquines el procés cognitiu a la definició dels seus conceptes actuals.  Ens hem fixat en la Màquina enigma per encriptar i desencriptar missatges, utilitzada per l'Alemanya nazi en la 2ª guerra mundial, i n'hem conegut una mica els secrets que van ser desxifrats pel matemàtic Alan Turing a través del dispositiu Bombe.

  

Hem pogut conèixer a L'AIBO, el primer gos robot d'entreteniment d'us domèstic del món, amb el que hem pogut interactuar, parlant-li suau i en anglès. El 2018 va sortir una nova versió d’Aibo amb IA connectada al núvol i capaç d’evolucionar gràcies a una intel.ligència col.lectiva que connecta gossos robòtics personals. Aibo es va introduir primer a les llars, i ara també s’utilitza en residències i hospitals.

També ens hem fixat amb altres robots:

A continuació ens han portat cap a l'apartat de Juguem? Els jocs segueixen unes regles que les màquines poden analitzar i, per tant, poden participar en el joc. Jugar permet comparar diferents capacitats dels humans amb les de les màquines. Ara sabem que la ment d’una màquina pot superar la d’una persona. 

L'antic joc de taula xinés go, un dels jocs de taula més complicats que s'ha ideat, ha estat considerat un repte per la IA. El març del 2016, el sistema AlphaGo, creat pel laboratori d'IA DeepMind, va jugar contra el jugador professional de go Lee Sedol, una partida molt mediàtica seguida per milions de persones. Durant la partida, AlphaGo va realitzar una sèrie de moviments originals i creatius amb els que va guanyar i que van transformar la concepció del joc.

Posteriorment DeepMind va anar més enllà fent que el sistema aprengui sol, només coneixent les regles del joc; la nova versió és AlphaZero, amb la qual es va desenvolupar un estil propi de joc únic i creatiu i  que va mostrar tècniques inèdites de coneixement humà fins a aquell moment.

                                      

 

La part final de l'exposició és la que va més enllà, per a poder veure la recerca i la transversalitat de les aplicacions de la intel·ligència artificial, així com la fusió amb altres disciplines científiques i artístiques en l'actualitat. Veiem com la IA ens convida a considerar un món on la nostra intel·ligència no és l’única, ja tenim una intel·ligència híbrida.

Resurrecting the sublime (de Cristina Agapakis, Añexandra Daysi Ginsberh i Sissel Tolaas (2019) L'hibiscadelphus wilderianus era un arbre amb flors de Hawai que es va extingir al 1912. Se n'ha pogut reconstruir l'olor de les flors gràcies a l'anàlisi de l'ADN d'una planta que es va conservar i que ha permés predir les seqüències genètiques que cosifiquen els enzims productors de la fragància. Ens vam fer situar a sota la capana, però les olors eren difícils de distingir i d'explicar, a algú li feia pensar en plantes, a d'altres en humitat, en l'olor de florit....

L'última instal.lació interactiva  que vam veure conjuntament fou l'obra Maria CHOIR, una peça artística i musical feta amb IA on una reproducció sintètica de la veu de Maria Arnal, la qual harmonitza en temps real allò que canta el públic. 

El recorregut finalitza amb un taller que ens apropa al llenguatge de la intel·ligència artificial. L'activitat dissenyada per Taller Estampa, estudi especialitzat en intel·ligència artificial, projectes interactius i digitals.

A partir dels conceptes Persona i Líder ens han fet dibuixar la imatge mental que en tinguéssim i han remarcat la importància del color en el nostre dibuix. A través de les diferents imatges que hem fet, hem pogut veure que les similituds de posició i tipus dels personatges permetien veure que ens faltarien moltes més imatges per a completar la base de dades per a cada un dels conceptes i les serves respectives variants, per tal de que aquests fossin els més amplis possibles.

L'estona lliure del final que vam tenir per poder veure alguna de les obres que ens van cridar més l'atenció fou la de  la simulació d'un cotxe en la que Afectiva Automotive AI (2021), a través de l'observació de l'expressió facial ens identificava les nostres emocions i reaccions al volant com a conductors d'un vehicle.

JORNADES ESPORTIVES

  

JORNADES ESPORTIVES: UNA ESCOLA PER A TOTHOM

Un any més hem participat en les Jornades Esportives a la platja de la Marbella, ja portem 26 edicions!!!

Són unes Jornades Esportives que es basen en la realització de jocs cooperatius  en què participen conjuntament  alumnes de les escoles d'Educació Especial i  els de l'Escola Ordinària. 

Aquí teniu una mostra de les diferents activitats.

Projecte PostData

Durant aquest curs, les dues classes de 1r d’ESO han participat en el projecte POSTDATA del MACBA, Correspondències d'artista a l'escola. Hem rebut un conjunt de propostes fetes per diferents artistes, per correu postal i de manera esglaonada, i les hem treballat de desembre a maig.

Els alumnes han fet un primer tastet d’art contemporani a partir dels reptes,  propostes i provocacions successives dels diferents artistes ( Fermín Jiménez Landa, David Bestué, Ariadna Rodríguez, Nicolás Paris, Tere Recarens i Cris Blanco) en les que s’han generat situacions artístiques molt variades a les viscudes fins ara a l’escola; les quals han generat processos i resultats vinculats amb les pròpies expectatives, l'estranyesa i la disrupció pels reptes que se'ls hi proposaven, més la complicitat i el joc que s'ha generat entre l'alumnat.

#Fermín Jiménez Landa ens va demanar que captureśsim textures variades amb el frottage i que les enviéssim a través de l’art postal a qui volguéssim , fos una persona coneguda o desconeguda…vam tenir respostes de familiars, amics i algunes cartes que no van tenir cap retorn….

Entre els dos grups vam crear la carta topográfica del mundo, amb les textures capturades per cada una de nosaltres.

#Nicolás Paris Vam haver de fer una readpatació de la seva proposta, ja que no teníem el temps suficient per col.laborar amb un dels forns del barri i plantejar una massa diferent… Així que vam recordar les nostres masses preferides, i amb qui les havíem après a fer, i vam crear uns apunts creatius tot recordant les receptes…Ens vam adonar que la majoria havíem après a fer-les amb els familiars propers, tenint en compte el que ens demanava l’artista: l'aprenentatge compartit.

A partir d’aquí cada grup va decidir com fèiem una acció col.laborativa diferent al voltant de les masses: alguns grups es van trobar per cuinar una massa juntes, d’altres van cuinar diferents masses per separat amb diferents familiars en el transcurs del cap de setmana, altres van mostrar artísticament l’experiència de menjar pizzes els divendres i alguns el fet de trobar-se i compartir un croissant….

Les alumnes es van sorprendre de que amb les masses poguessin generar processos i accions artístiques.

#Cris Blanco L’artista ens va preguntar si algun cop ens havíem adormit a l’aula, i si havíem tingut algun somni, i si volíem explicar-li….D’aquí vam generar un debat sobre què fem quan ens avorrim i desconnectem a classe, què ens ve al cap, quines imatges, pensaments, etc…Vam decidir donar forma un d’aquests moments de desconnexió ….

>>Al setembre actualitzarem les imatges amb els treballs que ens han quedat a l’escola ;)

#David Bestué Davant la proposta de l’artista de les diverses maneres amb les que podem representar les coses, els elements de la realitat que ens envolten; vam treballar observant la pròpia mà i una fulla, per a veure si hi trobàvem semblances i diferències….vam començar amb una representació naturalista de totes dues, per acabar amb una representació més lliure...

#Ariadna Rodríguez, Vam escoltar el missatge de l’Ariadna sobre el clau del Basquiat els últims dies de classe, amb la qual cosa el treball el van realitzar només aquelles persones que ho van tenir clar i que els hi venia molt de gust….parlant de forma artística d’algun objecte que fos molt important per a elles.

#Tere Recarens Quan ja no ens quedava temps per a fer l’última proposta de la Tere Recarens, la qual cosa ens va saber molt de greu, ens van ensenyar, mentre fèiem el treball del crèdit de Síntesi, la super carta de la Tere….mai n’havíem rebut una de tan gran i de tan brillant…ens va sorprendre la història que ens explicava i que la manta isotérmica amb la  que s’havia refugiat de la intempèrie fos la mateixa carta gegant

Ha estat una experiència singular el fet de participar en el Projecte POSTDATA a partir de les diferents propostes de les artistes, que ens han permès una nova mirada sobre l’art contemporani, i repensar els nostres prejudicis respecte al què considerem que és art; i sobretot per adonar-nos de que els materials, suports, conceptes i connexions poden ser molt diferents als que imaginàvem i coneixíem ! Moltes gràcies per aquesta oportunitat!