Visita al Macba: Jaume Plensa

JAUME PLENSA al MACBA

Quin lloc és l'escultura?

Firenze II (1992)

Els alumnes de 4t ESO de l'optativa d'EVIP hem anat al MACBA a veure les escultures de PLENSA,  gràcies al Marc i la Itxaso hem participat en el taller en el qual hem experimentat les obres de forma inesperada: a través del cos i els sentits; tenint en compte el temps, la memòria, l'emoció, el so, l'error, l'ambigüitat, la literatura, el joc de contraris....

"Només començar, els monitors de l’activitat van donar-nos uns antifaços que hauríem de portar durant part de la visita. Tot seguit, vam recórrer moltes parts del museu guiant-nos només pel tacte i l’oïda. Els monitors van deixar-nos tocar qualsevol cosa que notéssim, sempre amb la premissa d’haver d’acariciar per no trencar res. Molts de nosaltres assegurem que en aquesta part de l’activitat vam sentir-nos ...." (Maria, Katia, Ferran i Robert)

"Crec que el que pretenia Plensa, era fer predominar els sentits que menys estímuls reben i als que menys atenció posem" (Mari)

"Durant el recorregut ens van fer sentir insegurs i viure la incertesa amb el que passaria."(Marta, Clàudia, Georgina, Alba, Annette)

"Vam experimentar que sense la vista es poden percebre les obres amb els altres sentits i que hem d’intentar desenvolupar-los més. Valorem positivament  la rutina de tancar els ulls 5 minuts, durant la setmana prèvia a la visita, ja que ens ha permès desconnectar de la realitat i poder centrar-nos en allò que sentim i percebem, com els sorolls que ens envolten i les sensacions més estranyes que mai ens havíem parat a pensar que podíem sentir.  Quan tancaves els ulls, era com si estiguessis sola i aïllada del món, com si ningú et mirés, i tenies la sensació de que podries ser tu mateixa sense necessitat de ser com els altres volen que siguis tu. Aquesta sensació, ha estat molt inspiradora, molt relaxant i feia que enlloc de seguir el ritme frenètic de la vida,  et relaxessis i pensessis només en tu, i que alhora el que passava al nostre voltant només eren sorolls..." (Irene, Nerea i Olga)

"Al llarg de l'exposició em vaig fer bastantes preguntes, eren unes preguntes abstractes, íntimes, artístiques, com per exemple: el perquè de les escultures, què volen dir,  com s’ha inspirat el autor, com les ha fet… M’hauria agradat que hi hagués una mínima explicació de cada escultura, però també d'aquesta manera el visitant pot pensar i pot sentir el que vulgui, ja que no hi ha un patró marcat ni una sola manera d'observar les coses."(Laia A, Laura, Laia M)

Per a Jaume Plensa l'escultura no és un tema de materials, sinó d'emoció. No és una qüestió de volum o d'espai, sinó de temps. Per a Plensa els materials són els vehicles a través dels quals pot formalitzar les seves idees, les quals abans que res són preguntes. I l'escultura és la millor manera de plantejar-les. Les seves obres s’adrecen a la condició mateixa de l’ésser: a l’essència física i espiritual, la consciència d’un mateix i del propi passat, els codis morals i dogmes i la relació amb la natura. El que no podem explicar és, precisament, allò que ens explica com a persones. L'exposició al Macba planteja un recorregut per gairebé tres dècades del seu treball.