Ni pares Noël, ni Reis mags, ni tions. Voluntaris!

 Malauradament, a la vida real, la màgia no existeix. Si més no, tal i com ens la imaginem. Sovint són simples trucs d'il·lusionisme perfectament executats pel mag de torn de barret de copa i capa negra...

Per sort, però, el poder de l'amor que mai desapareix del tot, fa que moltíssima gent dels qui formem la comunitat educativa de la nostra escola ens enxopem d'empatia, i cada any, en aquestes dates en que tots estem molt més sensibles a aquesta mena de detalls, participem d'una forma activa a la crida que se'ns fa per recaptar productes alimentaris que necessiten les persones que es troben en situació vulnerable en el nostre propi barri.

Entre les famílies i els treballadors de l'escola, aconseguim recaptar menjar de llarga duració, que poden facilitar que ningú es quedi sense una cosa tan simple com menjar. Un dret fonamental de tot ésser viu, i més en una societat on l'Estat del Benestar creiem que és un dret adquirit de naixement, malgrat sovint, exemples anònims ens demostren que no és pas així.

Avui, dimarts, els alumnes de 4t d'ESO tanquen el cercle. Han portat al banc d'aliments de la Parròquia de Sant Ignasi, amb la que l'escola està vinculada des de fa una pila d'anys, tota la ingent quantitat de bosses farcides de tot el menjar que entre tots hem acumulat. Un cop als locals de la Parròquia, El rector, els hi explica fil per randa tot el procés que segueix cadascun dels productes des que entren fins que formen part del lot d'alguna família o persona necessitada. Els hi explica que ens faríem creus de quina mena de persones formen aquest col·lectiu. No es tracta del perfil que tots tenim a l'imaginari col·lectiu. Es tracta de persones normals i corrents com qualsevol de nosaltres. Gent que ha perdut la feina, o que els ingressos econòmics no li arriben per mantenir el nucli familiar. És trist. Però és així.  Pels alumnes de 4t és una experiència necessària per adonar-se'n que ben a prop seu, hi ha una altra realitat paral·lela, o en alguns casos de semblant. I potser els hi desperta la consciència de com de necessari és fer voluntariat, i participar en les recaptes de materials com roba o menjar que l'escola o l'AMPA proposa a la comunitat de la que tots nosaltres en formem part.

Des d'aquest humil escrit, us donem les gràcies a tots els qui, d'una manera o altra ho ha fet possible una altra vegada. Entre tots podem fer un món una mica més habitable. Com es diu habitualment al carrer, només el poble salva el poble...