dimarts, 30 de gener de 2018

Avui és el Dia de la Pau i la No violència. Com cada 30 de gener, tota l'escola sortim al pati a llegir un manifest i fer un acte. Tots els alumnes, des de P3 fins a 4t d'ESO, professors, personal de PAS, hem llegit un manifest i un representant de cada curs ha penjat ha posat un símbol en cadascun dels punts del mapa on hi havia el conflicte que s'anunciava en el manifest.











Si voleu llegir el manifest sencer, aquí el teniu:
Bon dia a tots! Benvinguts nens i nenes, nois i noies, mestres i professors i personal no docent de la nostra escola! 
Un any més, ens trobem reunits al pati de l’escola per viure plegats el Dia Internacional de la Pau i la No-violència!

Avui, no hem portat coloms, ni confeti, ni caixes de cartró que simbolitzin murs…. Avui us portem el nostre món. Aquí. Enmig de tots nosaltres, perquè prenguem consciència entre tots, de molts els conflictes que avui en dia hi tenen lloc. Alguns són de caire militar, d’altres per avarícia humana, d’altres, tenen el seu origen en la contaminació que provoquem al nostre planeta blau…
A continuació, un alumne representant de cada curs, un professor representant del col.lectiu docent, i una persona de secretaria o porteria representant del PAS, aniran sortint amb un indicador que aniran situant en el mapamundi. Mentre, per megafonia sentireu quin conflicte hi ha allà on anirà cada indicador.
Estigueu atents, doncs alguns segur que tristament els coneixeu, potser n’hi haurà algun que encara s’havia escapat al vostre coneixement…
Amb el número 1 situem el problema dels nens soldat. A Somàlia, a Nigèria i al Sudan, Centenars de milers arreu del món, són arrencats de la seva infància per ser portats a formar files a exèrcits de països que estan en guerra. Són obligats a lluitar, a matar, i a veure i viure aspectes de la vida que cap nen hauria de patir.
Amb el número 2, El turisme del sexe. Països del sud-est asiàtic dedicats a complaure indesitjables turistes provinents del primer món amb la prostitució obligada de noies massa joves, que han estat sovint venudes primer pels seus pares, enredats per proxenetes amb la falsa promesa de que aniran a un lloc per tenir una vida millor.
El número 3 ens fa parlar de l’origen d’organitzacions criminals amagades sota religions, que maten a gent innocent arreu del món, també entre els seus propis germans de cultura i religió. L’Estat islàmic, ISIS o Al Qaeda en són els noms més representatius. Aquí Barcelona i a Cambrils en vam ser testimonis l’estiu passat.
El Número 4 ens porta al nord d’Àfrica, on a països com Líbia, s’hi estan venent persones, per 300€. Persones que van emigrar del seu país per gana, i que són menti5ts per màfies organitzades que els acaben venent com a esclaus en mercats, on gent rica els compra a preu de saldo com si fóssin bèsties.
Amb el número 5 denunciem l’explotació laboral a la que són sotmeses milions de dones a països com Cambodja. Treballant moltes hores cada dia sense cap mena de drets laborals, per un salari rídicul, per fer més rics als grans empresaris que tenen empreses multinacionals.
El número 6 ens recorda el problema de l’ablació, signe inequívoc del masclisme que s’emmascara darrere de creences religioses. Moltes nenes a Països poc coneguts per nosaltres com el Turkmenistan, uzbekhistan, Tadjikistan, o Kirguizistan, els hi és anul·lada tota possibilitat d’experimentar d’adultes el plaer sexual amb una operació matussera plena de risc pel que fa a la sanitat, i que les degradada enfront els homes com a éssers humans.
Amb el número 7, tornem a l’Àfrica. Als països com Angola o el Txad, hi ha bombes antipersona, pensades perquè explotin quan algú les trepitja, deixant mutilada la persona, i en les circunstàncies d’un país del 3r món, suposa tenir una resta de la vida molt penosa…
El número 8 posa sobre el mapa els llocs on les empreses metal·lúrgiques, o de joieria dels països rics, exploten minerals jugant amb la vida de les persones que hi viuen, i amb les que hi treballen. Creant condicions de guerres entre els habitants del país, aconsegueixen semiesclavitzar als treballadors. I així les empreses es fan més i més riques.
El número 9 ens duu a Sud Amèrica, a un país riquíssim de recursos naturals com és Colòmbia, però que entre els carters de la droga i les polítiques d’estat han convertit en un país de guerrilles i narcotràfic, on moltes persones hi surten esquitxades amb desaparicions i la mort, si hi planten cara.
El número 10 ens parla de la misèria per la que passa el poble sirià més enllà de les seves fronteres. Centenars de milers de persones suportant baixes temperatures, amb poques pertinences, després d’haver hagut d’abandonar la seva casa i tot el què tenien, veuen com Europa, la rica Europa no els deixa entrar amb excuses de tot tipus i de mal pagador.
I no tota la misèria i les males notícies venen de països llunyans, el número 11, ens explica que a casa nostra, segueixen havent-hi moltíssims casos de violència de gènere. Homes que es creuen superiors i amb més dret que els dones, els hi peguen o fin si tot els hi donen mort. Fins quan? Què ha de passar perquè això s’acabi?
El número 12 ens fa saber que a països com les Filipines, les tempestes tropicals acaben amb la vida de moltes persones. Tempestes que podem englobar als canvis que la meteorologia està prenent degut al canvi climàtic.
el número 13 també ens diu el mateix, però ben a prop de casa, a Irlanda, la tempesta Ophelia va deixar sense llum a més de 360.000 famílies, amb les conseqüents pèrdues econòmiques i el malestar que això comporta…
El número 14 ens duu al Carib. Zona devastada una i altra vegada pels nombrosos huracans com el Harvey, que va deixar desolació i destrucció, fins i tot mort als països amb costa al Carib.
I per acabar, el número 15, ens retorna al Congo, el lloc on els nostres parents propers, els goril·les, veuen amenaçada la seva existència degut a l’explotació del coltan, un mineral necessari per fer possible la fabricació dels nostres mòbils, però que significa la desforestació de les selves on ells hi viuen.
Quin panorama, oi? Vist així, posant-hi nom i lloc a cadascun d’aquests conflictes, i sabent que encara n’hi ha de molts altres, fa venir la sensació que nosaltres no hi podem fer res. Però res més lluny de la realitat. No podem canviar aquests esdeveniments d’un dia per l’altre. Malauradament no som prou poderosos per fer alguna cosa així. Però podem començar per accions més accessibles cada dia, i que cadascun dels qui estem aquí podem fer sense cap mena d’excusa. Podem fer del nostre món més proper, un lloc més habitable, més afectuós. Podem perdonar més sovint, podem no enfadar-nos per bajanades, podem Fer riure als del nostre voltant quan estiguin tristos, i podem escoltar els seus problemes per donar-los-hi després un bon consell. Com a símbol de que no ens agrada el món que tenim, i que estem disposat a canviar-lo des d’ara mateix, us proposem que us aixequeu i doneu un abraçada al de la vostra esquerra i al de la vostra dreta.
Gràcies a tots i a totes! i no ho oblideu! el món no va malament! Som nosaltres qui el fa anar malament! però també podem fer-lo anar bé!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada