Exposició
IA: Intel·ligència artificial
Amb els alumnes de 1r d'ESO hem anat a veure l'exposició sobre la Intel.ligència Artificial al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).
Ha estat una experiència interessant, i com que l'exposició era molt extensa, hem fet un recorregut en que les educadores han seleccionat diferents obres, per tal de que ens adonéssim de que el desenvolupament de la IA ha estat influenciat per molts factors diferents: tant pel que fa a aspectes antropològics de civilitzacions antigues com per l’impuls de l’ésser humà cap a l’experimentació científica.
També hem pogut analitzar com la IA ens envolta modelant les nostres vides en l’espai públic i privat, a través dels mitjans de comunicació i els productes que comprem.
Algunes de les instal·lacions artístiques interactives, obres de referència fetes amb IA, ens han permés explorar la relació entre la intel·ligència artificial i la creativitat humana de forma entenedora i poder veure com s'ha desenvolupat fins ara.
Ens hem aturat en diverses peces:
Future you (Universal Everything, 2019)a través de la qual, t'enfrontes a un reflex únic del teu jo potencial, sintètic. Començant com una forma primitiva, la màquina aprèn dels teus moviments per a adaptar-se i desenvolupar-se, suggerint una versió àgil i superior de tu. Aquesta obra evoluciona creant una nova resposta visual per a cada visitant.
Després ens hem aturat a Synthetizing Obama
(Univesrity of Washigton 2017), en que es combina l’aprenentatge profund amb la síntesi d’imatges per tal de crear una sincronització exacta dels llavis. Es va entrenar una xarxa neuronal amb seqüències de vídeo de l’ex president dels EUA per aprendre els canvis que feia la seva boca mentre parlava. Es pot ajustar així el moviment dels llavis d’Obama a l’audio d’antigues gravacions o fins i tot un imitador, per a crear un vídeo convincent en què fa un discurs. Aquest ús de la IA és l'hipertrucatge o Deep FAKE:
L'obra de l'artista activista Joy Buolamwini Gender Shades denuncia de quina manera la IA pot perpetuar els prejudicis. Ens hem pogut adonar que segons qui programi els bancs de dades que utilitza la IA pot perpetuar el biaix racial, de gènere i color de pell. L'artista va descobrir que els principals programes de detecció facial només la reconeixien si es posava una màscara blanca neutra.
En l'àmbit "Màquines que pensen" hem pogut fer un tastet l'evolució de la intel·ligència artificial, des dels primers exemples de la voluntat humana de recrear en màquines el procés cognitiu a la definició dels seus conceptes actuals. Ens hem fixat en la Màquina enigma per encriptar i desencriptar missatges, utilitzada per l'Alemanya nazi en la 2ª guerra mundial, i n'hem conegut una mica els secrets que van ser desxifrats pel matemàtic Alan Turing a través del dispositiu Bombe.
Hem pogut conèixer a L'AIBO, el primer gos robot d'entreteniment d'us domèstic del món, amb el que hem pogut interactuar, parlant-li suau i en anglès. El 2018 va sortir una nova versió d’Aibo amb IA connectada al núvol i capaç d’evolucionar gràcies a una intel.ligència col.lectiva que connecta gossos robòtics personals. Aibo es va introduir primer a les llars, i ara també s’utilitza en residències i hospitals.
També ens hem fixat amb altres robots:
A continuació ens han portat cap a l'apartat de Juguem? Els jocs segueixen unes regles
que les màquines poden analitzar i, per tant, poden participar en el joc.
Jugar permet comparar diferents capacitats dels humans
amb les de les màquines.
Ara sabem que la ment d’una màquina pot superar la d’una persona.
L'antic joc de taula xinés go, un dels jocs de taula més complicats que s'ha ideat, ha estat considerat un repte per la IA. El març del 2016, el sistema AlphaGo, creat pel laboratori d'IA DeepMind, va jugar contra el jugador professional de go Lee Sedol, una partida molt mediàtica seguida per milions de persones. Durant la partida, AlphaGo va realitzar una sèrie de moviments originals i creatius amb els que va guanyar i que van transformar la concepció del joc.
Posteriorment DeepMind va anar més enllà fent que el sistema aprengui sol, només coneixent les regles del joc; la nova versió és AlphaZero, amb la qual es va desenvolupar un estil propi de joc únic i creatiu i que va mostrar tècniques inèdites de coneixement humà fins a aquell moment.
La part final de l'exposició és la que va més enllà, per a poder veure la recerca i la transversalitat de les aplicacions de la intel·ligència artificial, així com la fusió amb altres disciplines científiques i artístiques en l'actualitat. Veiem com la IA ens convida a considerar un món on la nostra intel·ligència no és l’única, ja tenim una intel·ligència híbrida.
Resurrecting the sublime (de Cristina Agapakis, Añexandra Daysi Ginsberh i Sissel Tolaas (2019) L'hibiscadelphus wilderianus era un arbre amb flors de Hawai que es va extingir al 1912. Se n'ha pogut reconstruir l'olor de les flors gràcies a l'anàlisi de l'ADN d'una planta que es va conservar i que ha permés predir les seqüències genètiques que cosifiquen els enzims productors de la fragància. Ens vam fer situar a sota la capana, però les olors eren difícils de distingir i d'explicar, a algú li feia pensar en plantes, a d'altres en humitat, en l'olor de florit....
L'última instal.lació interactiva que vam veure conjuntament fou l'obra Maria CHOIR, una peça artística i musical feta amb IA on una reproducció sintètica de la veu de Maria Arnal, la qual harmonitza en temps real allò que canta el públic.
El recorregut finalitza amb un taller que ens apropa al llenguatge de la intel·ligència artificial. L'activitat dissenyada per Taller Estampa, estudi especialitzat en intel·ligència artificial, projectes interactius i digitals.
A partir dels conceptes Persona i Líder ens han fet dibuixar la imatge mental que en tinguéssim i han remarcat la importància del color en el nostre dibuix. A través de les diferents imatges que hem fet, hem pogut veure que les similituds de posició i tipus dels personatges permetien veure que ens faltarien moltes més imatges per a completar la base de dades per a cada un dels conceptes i les serves respectives variants, per tal de que aquests fossin els més amplis possibles.
L'estona lliure del final que vam tenir per poder veure alguna de les obres que ens van cridar més l'atenció fou la de la simulació d'un cotxe en la que Afectiva Automotive AI (2021), a través de l'observació de l'expressió facial ens identificava les nostres emocions i reaccions al volant com a conductors d'un vehicle.
